El significat original italià de la paraula fiasco és flascó o ampolla. Però avui, tant en italià com en molts altres idiomes, té també un significat més popular: fiasco és un fracàs, una decepció.
L’ús en italià de fiasco en la seva segona accepció feia referència inicialment a un fracàs teatral. Va ser més tard quan la paraula va començar a ser aplicada a altres tipus de fracassos. La clau per al salt de flascó a fracàs es troba en l’expressió, “fare fiasco”, que significa, literalment, “fer un flascó”. Quan algú fracassava en l’escena o en l’òpera italiana, es deia que “feia un flascó”. L’expressió va passar primer al francès com “faire fiasco” i després a molts altres idiomes. Encara avui s’utilitza a Itàlia però ja no fent referència exclusiva al món del teatre.
Però, per què “fer un flascó” es relaciona amb el fracàs? L’evolució és desconeguda, però una de les possibles explicacions es refereix a la presumpta pràctica dels fabricants de vidre venecià, que destinaven les peces imperfectes a fer ampolles o flascons. Els artesans probablement es dedicaven a alguna cosa molt més difícil que a elaborar una simple ampolla de vi, però si cometien algun error durant el procés d’elaboració, sempre podien acabar convertint l’error en un modest flascó, en un fiasco.
“E se non è vero, è ben trovato.”